Article publicat als setmanaris "Empordà" i "Hora Nova"

El Bon Pastor: Bressol dels nostres fills. La nostra llar...
Reflexions de "papes" sobre el primer cicle d’Educació Infantil.

Una de les primeres grans decisions pel que fa a l'educació dels nostres petits té lloc molt aviat, massa aviat. Tot just en acabar el període de maternitat, pare i/o mare s'incorporen al món laboral i, si no es dóna el cas de tenir una bona xarxa familiar a prop, cal recórrer als serveis educatius municipals o privats per a què atenguin als nostres petits mentre sóm a la feina.

D'altra banda, hi ha famílies que fan ús d'aquest servei per tal d'oferir als seus fills un espai de relació i d'aprenentatge nou i diferent al del cercle familiar, tot i no treballar. És per això que, la decisió de "a quin centre confiarem els nostres infants quan són tan petits" és molt pensada, valorada i consensuada.

Com a pares i mares que ja hem passat pel "tràngul" de si hi haurà plaça a la llar d'infants que volem, si obtindrem la puntuació necessària per a entrar, o bé, si el sorteig ens serà favorable...volem explicar la nostra experiència com a famílies que fem ús o hem utilitzat un d'aquests espais, la Llar d'Infants Municipal el Bon Pastor.

Situada molt a prop de l'esglèsia del Bon Pastor, a la carretera de Llers, la nostra llar d'infants fa molts anys que dóna aquest servei a la ciutat. De titularitat pública, fins fa uns anys ha compartit direcció i AMPA amb la Llar d'Infants, també municipal, Els Pins. Actualment, l'AMPA es gestiona i organitza les activitats de la llar de manera independent i, tot i que la direcció encara és dels Pins, existeix la figura de la coordindora qui estableix els ponts de comunicació i treball entre ambdós centres.

Tot i això, l'equip sòlid i consolidat d'educadores, amb la Marta Torras al capdavant, han aconseguit fer del Bon Pastor un centre veritablement especial, amb identitat pròpia i idoni per a fer el primer gran pas com a pares: confiar l'educació i atenció dels nostres fills i filles siguent el nostre vincle afectiu amb ells molt fort i dependent. 

Fa unes setmanes, en la jornada de portes obertes, un grup de mares vam acompanyar a les educadores a ensenyar la llar i presentar el seu projecte educatiu. Mentre ens esperàvem, vam recordar les sensacions que havíem tingut quan nosaltres erem qui buscava "el dorado". Totes vam coincidir amb què, des d'un primer moment, vam tenir la sensació que ens sentíem com a casa, si bé nosaltres, també els nostres petits qui sense tenir massa espera, havíen començat a remenar les joguines.
La calidesa de l'edifici, dels materials, dels racons pensats fins al més petit detall i sobretot, de l'equip d'educadores ens va enamorar a primera vista.

Aquesta percepció i sensació generalitzada no ha canviat durant els anys que n'hem fet ús. Ans al contrari, moltes vegades ens preguntem com és que una relació tan jove i curta ha esdevingut forta i ferma.

No ha sigut massa difícil trobar-ne les explicacions. Les educadores del Bon Pastor han vetllat en tot moment per a fer-nos sentir còmplices del despertar dels nostres petits, mentre que a ells, els hi han proporcionat els recursos, el temps i la dolçor tan necessària en aquesta etapa. 

Com a educadores són coneixedores de les necessitats, les pors i els dubtes de pares i mares com nosaltres. El seu treball està enfocat en acompanyar-nos en el procés d'educar i fer créixer als nostres fills.

Sempre ens fan costat i partíceps del seu projecte educatiu. Tot buscant la implicació en tot moment de les famílies en les diverses activitats del curs, han aconseguit que el seu projecte sigui també el nostre.

Amb aquestes reflexions us volem transmetre la nostra confiança vers el centre i les educadores del Bon Pastor. Per a nosaltres, aquest és l’espai perfecte.

Educadores, a totes vosaltres....volem donar-vos les gràcies per fer la tasca que feu però sobretot per com la feu. Pensant sempre en l’infant que teniu al davant com a protagonista del seu desenvolupament, oferint-li el temps necessari, respectant-lo per damunt de tot. Gràcies també per haver-nos deixat participar amb els nostres fills en l’aventura de créixer en societat.